Llegeix l’article complet d’en Ricard Riol Jurado
Ricard Riol, membre de la junta i expresident de la PTP, ha escrit un article dels dos túnels passants que creuen la ciutat de Barcelona del qual us en compartim un breu resum i infografies.
Es tracta dels túnels de Plaça Catalunya i de Passeig de Gràcia i pels quals poden passar fins a 20 trens cada hora (1 cada 3 minuts). O això diu la teoria.
A la pràctica, pel túnel de Plaça Catalunya passen 19 trens de Rodalies per hora i sentit en les franges més carregades.
Més significatiu és el cas del túnel de Passeig de Gràcia, per on passen un màxim de 14 trens de Rodalies per hora i sentit entre les 8:00 i les 8:59 del matí en els dies laborables. A la tarda ni tan sols trobem una hora punta on s’arribi a aquestes freqüències.
Si ho comparem amb altres sistemes ferroviaris com el Metro o els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, els Rodalies són els que menys freqüència de circulació tenen, molt per sota dels 32 ferrocarrils que recorren el tram entre Plaça Catalunya i Passeig de Gràcia en hora punta, però també per sota dels 23 metros de la L5 o els 20 de la L1.
MENYS TRENS, MÉS PASSATGERS
Aquesta seria una lectura fàcil, sino fos perquè la mobilitat no es mesura en trens per hora, sinó en persones per hora. I en això, Rodalies lidera les xifres, amb capacitat per gairebé 19.000 passatgers per hora al túnel de Plaça Catalunya i més de 18.000 en el de Passeig de Gràcia.
A més, cal indicar que els trens de Rodalies, així com els Regionals que utilitzen les mateixes vies, donen servei a un territori molt més ampli, (fins a 200 km en el cas de línies com la de Barcelona-Lleida per Reus) pel que funcionen per sistemes d’horari, no de freqüència com passa amb el Metro o els Ferrocarrils.
De fet, la propia estructura dels trens és més gran: els Rodalies poden arribar a fer 200 metres, mentre que la majoria dels metros i els ferrocarrils ronden els 80-90 metres de llarg. Els números surten fàcil: quan més gran és el tren, més passatgers pot portar.
Així doncs, no podem comparar els serveis de TMB o FGC amb els de Rodalies de Catalunya: les marxes dels trens no són homogènies; els trens són molt diferents i especialitzats; i els recorreguts són molt variables i molt més llargs en el cas dels Rodalies.
Quants trens de Rodalies i Regionals circulen cada hora?
COM ES POT MILLORAR EL SERVEI?
Que els serveis no siguin comparables en els mateixos termes, no vol dir que Rodalies no tingui capacitat per millorar i oferir un servei més òptim.
Per exemple, una millora a aplicar consistiria en que els trens de Rodalies i els Regionals incorporessin en la seva planificació mesures de resiliència davant incidències. O el que és el mateix, solcs lliures que els permetin recuperar retards en cas d’haver-hi. I sabem que n’hi ha.
I és que el fet que les parades en estacions i baixadors siguin més llargues, que els trens siguin més llargs i ràpids (i per tant necessitin més espais entre ells) o que les propies infraestructures per on circulen no hagin estat dissenyades expressament per ells i de vegades generin colls d’ampolla, són alguns dels factors que faciliten que, massa sovint, el servei es vegi afectat.
A més, els sistemes de senyalització i conducció dels trens de Rodalies i Regionals no són comparables amb els del Metro… però ho podrien arribar a ser. I és que mentre els segons ja compten amb sistemes de conducció automàtica, Rodalies està implantant un sistema de supervisió contínua ERTMS que millorarà les prestacions actuals i optimitzarà la conducció manual.
I hi ha una altra qüestió fonamental: com és la gestió d’aquests serveis públics. I és que a Rodalies i Regionals l’operació dels trens i de la infraestructura no té una governança comú, sino que està dividida en gestors de la infrastructura i empreses operadores.
Número de trens i capacitat per hora