Com ha sigut la vostra experiència al tercer Congrés de les Dones?

[vc_row][vc_column width=”1/2″][dt_fancy_title title=”En el III Congrés compartim reflexions i experiències amb dones d’arreu” title_align=”left” title_size=”h5″ title_color=”accent”][vc_empty_space][vc_column_text]La importància de reunir-nos per fer visible, compartir i reflexionar sobre les discriminacions del sistema de mobilitat actual i la necessitat d’impulsar una mobilitat quotidiana, amb mirada feminista i de diversitats, ha fet que, malgrat el context de pandèmia, es realitzés un tercer congrés, aquesta vegada virtual. Aquest format ha fet possible la participació de dones d’altres territoris, vàrem comptar amb anàlisis i reflexions de dones d’Amèrica Llatina i del sud de l’Àfrica. M’atreviria a dir que aquesta ha estat la primera edició internacional, malgrat que a la segona ja es presentessin experiències de cooperació amb altres territoris.

M’agradaria compartir diversos elements que considero rellevants sobre la participació de dones de diversos territoris en el congrés.

Per un costat, considero que comptar amb l’experiència i les reflexions de dones d’arreu ens permet prendre consciència que hi ha discriminacions i reptes globals compartits, malgrat que adoptin formes específiques en l’àmbit local.

A més, compartir diversos anàlisis ens permet comprendre la complexitat dels contextos on vivim. Per exemple, les estratègies que incorporen les dones en la seva mobilitat quotidiana per estar segures. Cal tenir en compte que l’assetjament sexual en el transport públic continua present arreu: a Bogotà el 64% de les dones han viscut casos d’assetjament, a Maputo el 82% i a Barcelona, el 21,6% dels casos d’assetjament sexual en els espais públics, són en el transport.

Així mateix, conèixer diverses estratègies i experiències transformadores, a partir de les pròpies impulsores, ens inspira i ens qüestiona la nostra pràctica.

Seguint amb l’exemple anterior, cada territori desenvolupa estratègies pròpies; algunes són compartides, com les campanyes de prevenció dirigides a la ciutadania, altres són diferents, com la formació dels equips de conducció, les eines per sol·licitar ajuda  i també protocols d’atenció. Conèixer les polítiques i les estratègies que estan implementant a altres territoris ens permet aprendre i pensar en noves eines.

Per últim, més enllà d’un espai d’aprenentatge, la connexió internacional propicia la sororitat (relacions de reconeixement mutu i solidaritat entre dones), la construcció de xarxes de col·laboració, i al mateix temps, ens enforteix per continuar impulsant processos de transformació en el context en el que ens trobem, sigui una organització, una institució pública o una operadora de transport. Moltes de nosaltres ens hem preguntat sobre el camí que ens queda per recórrer i sobre les diverses resistències que hem d’anar transformant per aconseguir una mobilitat quotidiana inclusiva, equitativa, segura i sostenible per a totes les persones. Comptar amb espais compartits i escoltar dones d’arreu del món amb reptes semblants ens enforteix i renova.

Esperem que a les properes edicions puguem mantenir un espai virtual que ens permeti compartir amb dones d’arreu, un espai que ens enriqueixi tècnicament i ens enforteixi com agents de transformació, un espai d’agència, de capacitat d’actuar en el món i de sororitats entre dones.

Maria Peix Batet

Especialista en cooperació internacional[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][dt_fancy_title title=”“El transport públic és de Dones”: El Congrés de la Mobilitat Feminista” title_align=”left” title_size=”h5″ title_color=”accent”][vc_empty_space][vc_column_text]El 2021 hem pogut gaudir del III Congrés “El transport públic és cosa de dones”. Un congrés que des del 2019 organitzen anualment el Col·lectiu Punt 6 i la PTP per donar veu a dones que treballen o estan relacionades amb l’àmbit del transport públic i la mobilitat amb perspectiva de gènere i diversitats. Un espai pensat per visibilitzar les diferències de gènere i diversitats pel que fa a la mobilitat, compartir iniciatives, generar debat i impulsar la millora contínua de l’experiència de transport per a tots i totes. 

No sé si us heu fixat, però en aquesta edició ha desaparegut l’interrogant del títol del congrés. Perquè no es pot plantejar com a pregunta el que és una tautologia: les dones som les usuàries majoritàries del transport públic i, cada cop, som més les professionals que ens dediquem a la mobilitat. Evidentment el transport públic és cosa nostra.

Però no és només un congrés de “dones”, és un congrés de mobilitat feminista. S’incorpora al debat de la mobilitat la mirada de gènere, però també la de les diversitats, perquè incorporar-les significa intentar resoldre les necessitats de totes les persones, també aquelles que tradicionalment no han estat “mirades”.

Aquest any, degut a les restriccions derivades de la COVID-19, el congrés s’ha celebrat telemàticament, en tres sessions setmanals. Fent de la necessitat una oportunitat, s’ha aprofitat el format d’enguany per convidar a participar a dones d’arreu del món, que ens han aportat aire fresc i mirada diversa. Respecte la primera sessió, “Polítiques públiques de mobilitat amb perspectiva de gènere i diversitats“, destacaria les experiències internacionals compartides, així com la interessant ponència inaugural a càrrec de Paula Soto Villagran, que va aportar un marc formal sobre mobilitat feminista.

En quant a la segona sessió, “Dones que mouen el transport públic: vivències i perspectives de futur“, em va agradar constatar la diversitat i potència de les dones que treballem al transport públic i la mobilitat. Molt especialment, em va il·lusionar poder comptar amb la participació de la Marisa Chacón Pérez, conductora d’autobús, que va aportar la mirada de les dones que mouen, en el sentit més literal, el transport públic: una mirada imprescindible que no sempre incloem.

I, finalment, de la tercera sessió, “Més enllà de Barcelona: la mobilitat de les dones en el territori català“, destacaria la valentia de les organitzadores d’incloure una temàtica més arriscada, més allunyada del nostre dia a dia, i que crec que va funcionar molt bé. Va ser molt interessant conèixer dinàmiques i realitats de mobilitat no metropolitana.Per tot això, us animo a visitar les sessions mitjançant aquest enllaç, per poder escoltar les intervencions de primera mà. Compartir i aprendre, per després poder aplicar en les nostres feines i dinàmiques quotidianes.

I també volia aprofitar aquest espai per dir a les organitzadores:  MOLTES GRÀCIES! Moltes gràcies per haver-vos inventat el Congrés, i per haver posat la mirada feminista de la mobilitat al centre del debat, perquè entre tots i totes aconseguim que la mobilitat sigui garantia d’equitat i inclusió social.

Perquè el transport públic és cosa de dones! Cuidem-les! Cuidem-nos!

Neus T-Figueras Uranga

Sòcia de la PTP[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_cta h2=”No et perdis cap article de la revista!” txt_align=”center” color=”green”][/vc_cta][vc_btn title=”Número 65 disponible aquí!” color=”success” size=”lg” align=”center” link=”url:https%3A%2F%2Fptp.tndmp.net%2Fmss65%2F”][/vc_column][/vc_row]