Menu
Menu
Gràcies a la feina feta durant tots aquests anys, s’ha aconseguit que l’entitat sigui un punt de referència per l’actualitat de la mobilitat sostenible. La participació en diversos espais amb les administracions públiques, en jornades tècniques i als mitjans de comunicació ha permès que les propostes i les opinions de l’entitat arribin als estaments polítics i tècnics, a les persones usuàries i a la ciutadania en general. Us fem, a continuació, un petit tast dels reptes i lluites de la PTP, els assolits i els que encara hem de batallar!
Què demanava la PTP als seus inicis?
Un dels objectius fundacionals va ser la integració dels viatges del transport públic. Fins a la creació dels títols de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona, cada empresa tenia un sistema propi. La posada en marxa del Sistema Tarifari Integrat va significar una revolució pel transport públic. Aquest procés es va estendre a les altres autoritats territorials (Lleida, Tarragona i Girona) i és la base del nou sistema T-mobilitat.
El tramvia es va recuperar com a mitjà de transport quotidià a Barcelona l’any 2004 després d’anys de reivindicacions i polèmiques durant les obres. La PTP ja havia defensat des d’un inici la creació del Trambaix i el Trambesòs, però a partir d’aquell any i encara fins avui, s’ha convertit en una entitat clau impulsora de la connexió d’aquests dos sistemes. Avui, el tramvia és a punt d’arribar a Verdaguer i s’ha convertit en el transport públic per superfície més ràpid en zona urbana de tota l’àrea metropolitana, ha captat més viatgers que cap altra infraestructura i és el millor puntuat a les Enquestes de Mobilitat.
L’any 2000 vam fer els primers estudis per impulsar el vehicle compartit a Catalunya a partir d’un projecte de carsharing. L’any 2003 es va crear la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat per impulsar el projecte, que va veure la llum l’any 2004 amb l’empresa Catalunya Carsharing, absorbida posteriorment per Avancar, i aquesta per Zipcar.
Quins temes hem treballat?
Quan pocs en parlaven, la PTP va posar sobre la taula que l’alta velocitat no només treia inversions, sinó també espai per fer funcionar Rodalies. També vam fer els primers estudis per demostrar una creixent deixadesa (2003) i saturació del servei (2005) als trens de Rodalies. L’any 2006 vam participar a diverses mobilitzacions amb el moviment veïnal i sindical i vam aconseguir la presentació d’un pla d’inversions urgent i la creació d’un comitè de clients de Renfe. Des de 2009 lluitem pel compliment del Pla de Rodalies, que ha de permetre millorar el servei i ampliar-ne la capacitat. Per aquest motiu ens hem oposat, entre d’altres iniciatives, a la R-Aeroport de forma sostinguda i argumentada des de 2015.
Des dels nostres inicis hem revindicat que l’autobús tingui el seu propi espai dins de les ciutats, sigui a través de la proposta d’ordenança reguladora de l’entorn de les parades, la campanya TP en superfície: renovar-se o morir o l’informe sobre l’afectació per altres vehicles i obstacles als carrils bus de Barcelona.
Amb el manifest d’Esparreguera (2001), vam aconseguir el primer compromís polític per donar prioritat a l’autobús a una autopista catalana, el carril bus de la B-23, actualment en construcció. La prova estàtica que vam fer a la B-23 és de les imatges més icòniques i exitoses de l’entitat.
Des de llavors i durant l’última dècada, hem aconseguit carrils bus a la C-58 i la C-31.
La PTP, de la mà de la Mancomunitat de Municipis de la Vall del Tenes, va elaborar una proposta per fer la primera línia de bus exprés de qualitat de Catalunya: la 777, que incorporava aspectes fins aleshores només contemplats cap al ferrocarril: prioritat semafòrica interurbana, cadència horària, Park&Ride i règim de circulació semidirecte (saltant-se parades). El 777 és un dels precursors de l’actual xarxa Exprés.cat de la Generalitat.
Vam fer una proposta d’adopció d’un codi alfanumèric per designar els serveis regionals i adoptar els codis de línies de rodalies als teleindicadors de trens i estacions i sistemes generals d’informació del servei de Rodalies de Catalunya. Catalunya és l’únic nucli de Renfe on s’ha adoptat de forma generalitzada la nomenclatura de línies.
Juntament amb l’entitat femVallès hem reivindicat l’enllaç entre Rodalies i FGC a Rubí i Sant Cugat, pels quals s’està avançant en la bona direcció. Per altra banda, seguim reivindicant un servei de Rodalies digne paral·lel a l’AP-7 agafant de base l’R8.
Després de molts anys de reivindicacions vam contribuir a evitar el tancament de la línia Lleida-Balaguer-la Pobla, i la posterior transformació en un servei modern de la mà de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una línia de baixa demanda on calia aplicar mesures d’operació de baix cost, que han donat resultats idonis.
Entre el 2005 i el 2007 vam col·laborar amb Defensem el Tren de l’Empordà per salvar l’estació urbana de Figueres. Actualment es manté al seu lloc, però hi ha diversos plans per canviar-la d’ubicació. A més a més, entre el 2002 i el 2020 vam fer una intensa campanya per evitar la desaparició del ferrocarril entre Port Aventura, Salou i Cambrils, sense èxit. Ens mantenim contraris a la desaparició de línies ferroviàries i apostem per millorar-les o transformar-les.
Després d’anys de reivindicacions, al 2020 vam aconseguir que amb aproximadament 20 viatges d’anada i tornada al mes sortís a compte un abonament mensual il·limitat, una millora històrica per a les persones que utilitzen el transport públic de manera més intensa. El nou abonament mensual, anomenat T-usual, va eliminar les targetes limitades T-50/30 i surt més a compte que 4 antigues T-10 (actualment T-casual).
“One more lane will fix it”. Des de la PTP ens hem mostrat diverses vegades en contra d’aquesta afirmació, que promou l’ús del cotxe per sobre del transport públic i, en contra del què es sol pensar, sempre empitjora la congestió a les carreteres. N’hem fet campanya especialment a l’AP-7 i contra el Quart Cinturó.
Quines lluites tenim en seguiment a la PTP?
El treball de la PTP ha estat clau en l’aprovació de dues lleis del Parlament de Catalunya: Llei 9/2003 de la mobilitat, pionera al seu tipus a tot Europa i Llei 21/2015 de finançament del sistema de transport públic. Arran de l’encariment de preus l’any 2022, es va reduir substancialment el preu del transport públic i, en alguns casos, es va optar per la gratuïtat.
Des de la PTP vam mostrar la nostra preocupació i vam reclamar un finançament estable, previsible i finalista. Vam lamentar l’aixecament dels peatges interurbans i vam proposar un peatge urbà a la ciutat de Barcelona. De cara a l’usuari, apostem clarament per a una tarifació social i atractiva i la integració tarifària a tot Catalunya. Que les rebaixes d’avui no siguin les retallades de demà.
Gràcies al treball de diverses entitats a banda i banda dels Pirineus, entre elles la PTP, hem aconseguit que Renfe permeti viatjar de Cervera de la Marenda a Portbou en sentit Barcelona i que SNCF ho faci de Portbou a Cervera en sentit Perpinyà, trànsits prohibits fins llavors. També treballem per a la tornada dels trens nocturns a Catalunya, més connexions pel túnel del Pertús i el potenciament dels serveis transfronterers i dels enllaços a La Tor de Querol i a Portbou-Cervera.
Després de llargues reivindicacions veiem com estem molt a prop d’aconseguir el TramCamp, projecte que durant molts anys havíem defensat en solitari. També seguim treballant per definir la xarxa de tren-trams, tramvies i busos de trànsit ràpid (BRT) del futur: al Vallès, al Bages, al Pirineu o a les comarques gironines.
Sempre hem defensat el transport públic per carretera com el pilar del transport públic de Catalunya, molt especialment per la seva capil·laritat. Amb la finalització de les concessions d’autobusos interurbans el 2028, tenim per davant una bona ocasió per redefinir el mapa de serveis que volem, però també cal assegurar-ne la qualitat i que els operadors estiguin compromesos amb el projecte.
Si al 2007 vam presentar el Pla Tren 2014, el 2020 vam actualitzar-lo a l’Objectiu Tren 2024. Durant aquests anys, tant hem sensibilitzat sobre la necessitat d’invertir amb vistes al futur. Per això, hem fiscalitzat que s’invertís en els aspectes que milloren realment el servei: duplicacions i quadruplicacions de via, el túnel de Montcada, creuaments i creació de nous serveis sobre l’infraestructura actual. Hem sigut molt crítics, entre d’altres, amb els soterraments, que no milloren el servei globalment o fins i tot l’empitjoren.
Moltes vegades, la millor manera de sensibilitzar a la ciutadania és fer demostracions de l’impacte que té desplaçar-nos en l’espai públic. Al llarg de la història de la PTP hem fet diverses demostracions a Sabadell, l’Hospitalet o Barcelona de com desplaçar fins a 200 persones en diferents modes de transport, demostrant que el transport púbic és sempre més eficient.
Com fa arribar els seus missatges la PTP?
La PTP ha generat alguns mapes propis amb l’objectiu d’integrar informació actualment separada segons operador o sistema de transport. Destaquem un mapa ferroviari amb totes les estacions de ferrocarril de Catalunya i el mapa de temps de viatge de la zona 1 de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Durant aquests 30 anys hem treballat colze a colze amb entitats de defensa de la mobilitat sostenible, l’ecologisme i la justícia social. Hem fet congressos amb entitats europees, treballs conjunts, campanyes per fer força política pel peatge urbà i les motos en vorera, lluites comunes compartides. Aquest passat 2022 vam “fer el salt” cap al Bicihub, per seguir treballant amb les entitats i crear espais per a nosaltres i poder destacar la nostra tasca.
La PTP hem treballat sempre per apropar el transport públic a tothom, fer-lo entenedor i comprensible. Les nostres curses de transport, competint temps, velocitat i emissions amb diferents mitjans de transport, xerrades a diferents espais i grups i la nostra campanya “El transport públic ens dóna més” apropen la “PTPedagogia” arreu.
L’any 2018, coincidint amb el 25è aniversari de la PTP, vam iniciar dos congressos que hem seguit repetint anualment: l’Escola de Transport Públic i el congrés “Transport Públic és cosa de dones”.
Desde l’any 2002, la PTP ha estat impulsora de la celebració del Dia sense cotxes, que posteriorment va evolucionar a la Setmana de la Mobilitat. En aquest sentit, l’entitat ha col·laborat amb les administracions per tal que aquesta setmana sigui un èxit de participació arreu del territori. Al llarg d’aquests dies, cada any l’entitat ha aprofitat per realitzar exposicions, accions de divulgació o reinvidicació per posar el valor el paper del transport públic i la mobilitat sostenible. L’activitat de referència de la Setmana de la Mobilitat ha estat la cursa de transports.
