Els patinets elèctrics, i avui Vehicles de Mobilitat Personal, van suposar una revolució al món de la mobilitat sostenible. Especialment a ciutats i àrees metropolitanes com Barcelona, on més d’un milió de ciutadans provinents de llocs voltants van a diferents punts de la ciutat per treballar o estudiar.
Quan els VMP van sortir al mercat, anaven dirigits a una societat executiva i moderna. És curiós que, avui dia, aquesta societat que fa servir els patinets i monocicles elèctrics és la que va relatar El Diario: “dona, migrant i precària”. La realitat que vam rebre quan vam preguntar als usuaris a Sants a la manifestació en contra de la prohibició de pujar VMPs al transport públic concorda amb aquesta sentència. I és normal: un patinet elèctric és econòmic, molt pràctic i fàcil de portar, tant a un altre vehicle com a dins del teu lloc de feina. Amb 1 € pots fer fins a 100 km, i et porta on vulguis sense esforç, fent servir la part la multimodalitat on es troben els majors problemes; la primera i última milla.
Amb el meu patinet, puc fer gairebé el 90% de tots els meus desplaçaments diaris entre el poble i la ciutat. Sense ell, es redueix a un 60%. La prohibició que ens van imposar als usuaris de VMP va ser una increïble irresponsabilitat de la part del departament de Territori. Ha suposat que milions de desplaçaments de ciutadan(e)s treballador(e)s s’aturessin de sobte, ficant-los en un dilema de què fer després, passant-se al cotxe i suposant el tall del benvolgut canvi modal del cotxe al transport públic, amb els VMP d’intermediaris. Ara mateix és molt difícil tornar enrere, ja que han estat massa d’anys perduts en només uns mesos d’ençà que la prohibició arrenqués.
Els VMP van demostrar any rere any que són part de la clau per a una transició cap a una mobilitat verda i sostenible. Som conscients que encara s’ha de millorar el coneixement d’aquests i que porten riscos si es manipulen indegudament. Tot i això, parlem d’una eina molt segura, fiable i popular que continuarà revolucionant la manera de moure’ns per les ciutats i àrees voltants, millorant a gran escala l’accessibilitat a qualsevol xarxa de transport públic, sigui ferroviari o de carretera.
Tot mitjà de mobilitat sostenible és necessari per canviar el món. Bus, tren, bici, patinet… Ets tu qui has de veure quina opció et va millor en cada situació. Cap és millor o pitjor, l’objectiu és el mateix: el canvi modal.
Gorka Pradas Rubio
Portaveu de l’Associació d’Usuaris de Mobilitat Personal[vc_cta h2=”No et perdis cap article de la revista!” txt_align=”center” color=”green”][/vc_cta][vc_btn title=”Número 70 disponible aquí!” color=”success” size=”lg” align=”center” link=”url:https%3A%2F%2Fptp.tndmp.net%2Fmss70%2F|title:N%C3%BAmero%2068″]