Article: El PSOE torna a tancar ferrocarrils regionals

Article de Ricard Riol, expresident de l’Associació per la Promoció del Transport Públic.

El PSOE torna a tancar ferrocarrils regionals mentre ens parla de l’Espanya buidada i del canvi climàtic. Com quan el 1984 van eliminar connexions tan vitals com Almendricos-Guadix, que enllaçava el Llevant amb Andalusia (Corredor Mediterrani). I els arguments com sempre absolutament refutables, de tall economicista molt simplista, com que el bus és més barat i algunes generalitzacions més…

Això de Cuenca és només el principi del que ens tenen preparat amb la nova “Llei de Mobilitat Sostenible”, un projecte de llei que inclou detalls sobre com tancar una línia ferroviària en lloc de donar-li sostenibilitat.

Senyores i senyors, aquest tancament ferroviari no és un exercici de bon govern ni d’eficiència en la gestió de recursos públics, és la conseqüència d’una sèrie d’anomalies que fa temps hem de corregir o que pagaran les futures generacions:

1. El problema del transport a Espanya és que respon a un model infraestructural, no de serveis de mobilitat, on el que compta és qui té més milions d’inversió en obra pública enlloc dels usuaris anuals. A més, seguim sense llei de finançament per a incrementar la despesa operativa, que és el que més falta ens fa.
2. A Espanya el ferrocarril no compta fora de la rodalia (a soterrar millonàriament) ni de l’AVE. Per a tota la resta, carreteres i més carreteres, amb un urbanisme atroç desvinculat de les estacions.
3. El pla “X Cuenca” contraposa bus a tren en lloc de complementar-los i òbvia una anomalia greu a Espanya; el nostre país no té un model ferroviari amb una gestió eficient per a les línies de trànsit feble. Adif no ha desenvolupat el bloqueig i ni els enclavaments adequats per la baixa demanda, tampoc Renfe ha adquirit trens petits de baix consum, com sí tenen la resta d’operadors nacionals. Estem a les antípodes d’Europa central, Itàlia i Portugal en Regionals.
4. Els horaris de la línia de Cuenca, i d’altres tantes, necessitaven actualitzar-se i respondre a patrons de mobilitat mínimament actuals, vinculats amb els horaris de centres generadors de mobilitat, com les universitats, etcètera.
5. L’ “estalvi” després del tancament de la línia de Cuenca només servirà per a enriquir els que puguin beneficiar-se dels terrenys ferroviaris de forma privada. Que ningú esperi un increment de quota modal per al transport públic. El tren ja estava mort a efectes de demanda, perquè responia al no-model. El que hem fet és perdre una via reservada per a un millor futur transport públic a Castella.

Qui vulgui aprendre a gestionar serveis ferroviaris i a vertebrar un país amb serveis públics de transport té un exemple aquí dins, amb la xarxa d’ample mètric transferida a les comunitats autònomes, o aquí al costat, amb Comboios de Portugal. Una pena anar a l’inrevés d’Europa… Que no ens passi com amb les mercaderies per ferrocarril, que ens adonem tard dels errors i es proposin solucions massa cares per a esmenar-los.

Sobre línies de trànsit feble s’adjunten tres enllaços:

• El Mitma elimina el ferrocarril regional entre Aranjuez, Cuenca i València després de deixar-lo degradar
• Projecte tren 2020: Adaptar el ferrocarril a una nova realitat
• Exemple d’explotació de tràfic dèbil: la linia Martorell-Igualada de FGC. De Miquel Llevat i Vallespinosa, exdirector de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.