Search

Estudi d’aparcament de motos a Barcelona – On i com aparquen?

juny 21 2022

juny

21

2022

L’Associació Catalunya Camina conjuntament amb la plataforma veïnal Eixample Respira han realitzat un estudi per tal de conèixer de manera més acurada la situació de l’aparcament de motocicletes i l’ús que se’n fa a les voreres de Barcelona.

Estudi

La voluntat d’aquest estudi és oferir una aproximació el més acurada possible sobre la situació actual de l’aparcament de motocicletes i ciclomotors a la ciutat de Barcelona, tant pel que fa a l’ocupació que representa de calçades i voreres, com al nivell de compliment de la normativa actual. Així mateix, els resultats de l’estudi porten a una sèrie de propostes per millorar la qualitat de vida a la ciutat.

L’estudi ha estat impulsat per Catalunya Camina, entitat defensora dels drets dels vianants, i Eixample Respira, plataforma veïnal que reivindica la millora de la qualitat ambiental. Activistes d’aquestes organitzacions, juntament amb persones expertes en mobilitat i altres voluntàries, s’han auto-organitzat per a la recollida i processat de les dades, així com per a l’elaboració de l’informe i les propostes, que han rebut el suport de diferents entitats.

Metodologia

Entre finals de març i la primera setmana de maig, es va realitzar una campanya de recompte de ciclomotors i motocicletes (tant scooters com de carretera) a diversos districtes de Barcelona. També s’han tingut en compte els ciclomotors sharing, cada cop més freqüents a la nostra ciutat.

L’objectiu d’aquesta campanya és fer una radiografia de com estacionen els vehicles de dues rodes (motos i ciclomotors, a partir d’ara motos) a Barcelona. Per evitar moviments fora d’allò normal, les observacions es van fer en horari d’oficina (tant de matí com de tarda) de dilluns a dijous. En total s’han recorregut més de 30 km de carrers. O el que és el mateix, al voltant del 2,2% de la longitud total dels carrers de Barcelona (estimada a 1.367 km, 2015).

L’ordenança de vehicles i vianants de Barcelona, a l’article 40, permet, en algunes situacions, aparcar sobre la vorera, és a dir, sobre l’espai de vianants existent. En termes generals, permet estacionar en semibateria la moto si el carrer disposa de més de 6 m d’amplada lliure (és a dir, sense terrasses o altres obstacles) i en paral·lel a la via, si en disposa de menys, sempre si té un mínim d’amplada de 3 m.

Tot seguit, un esquema de com s’aplica la normativa actual segons l’ordenança municipal (Aj. Barcelona):

Però es compleix aquesta normativa? S’utilitzen les places en calçada o s’aparquen davant de la porta?

Resultats

Els resultats d’aquest estudi mostren el següent:

S’han comptabilitzat més de 6.500 ciclomotors i motos. El repartiment per tipus de vehicles és el següent:

Motocicletes, tant scooters o motos de carretera, de més de 125cc en tots els casos): 5.392 (82,2%)
Ciclomotors, de màxim 49cc (matrícula groga): 544 (8,3%)
Scooters de Sharing, de qualsevol cilindrada (elèctriques): 251 (3,8%).
No es disposa de desglossament de motocicletes (scooters o moto de carretera), però la immensa majoria de les observades son scooters. Això apunta que, tret d’excepcions, la mobilitat realitzada amb moto és urbana o, com a màxim, periurbana (ciutat consolidada de Barcelona i primera corona). Trajectes diaris inferiors a 10 km, la qual cosa coincideix amb les estadístiques i les dades ja publicades per les administracions.

De vegades, es culpa els scooters de sharing d’estar mal aparcats i obstaculitzant el pas dels vianants. La realitat observada és de 251 scooters de sharing, amb la majoria ben estacionats.

El repartiment entre motos aparcades en places disponibles en calçada i en vorera (tant les bé com les mal aparcades) és equilibrat. S’han comptabilitzat 2.900 motos estacionades a calçada i 3.600 motos estacionades a vorera.

En canvi, pel que fa al nombre d’infraccions, hi ha un clar desequilibri. Mentre que menys del 3% de les motos estacionades a calçada incompleixen la normativa (per exemple, estacionades fora de la plaça) més del 84% de les comptabilitzades a la vorera estan mal aparcades. O el que és el mateix 3.200 d’un total de 3.600.

Imatge

Als carrers analitzats de Barcelona hi ha una moto mal aparcada cada 7,9 metres. És una barrera arquitectònica que impedeix i limita la mobilitat dels vianants, fins i tot en carrers de plataforma única (prioritat de vianants). En total, ocupen gairebé 10.000 m2. Si estenem l’estimació de motos mal aparcades a la resta de Barcelona (sobre l’anàlisi del 2,2% dels carrers) rondaria les 90.000 motos mal estacionades a Barcelona cada dia, que ocuparien 260.000m2.

Com a referència diàriament circulen per Barcelona i dins de la ZBE, al voltant de 200.000-220.000 vehicles de dues rodes (motocicletes, ciclomotors i scooters de sharing) tant registrades a Barcelona com d’altres localitats. El 2021, hi havia registrades 220.656 motos (>125cc) i 49.341 ciclomotors a la ciutat comtal.

En la majoria de casos, hi havia places a prop (a menys de 100 m) disponibles o alternatives per estacionar la moto sobre la vorera de manera correcta. S’han comptabilitzat més de 1.600 places lliures en calçada.

Tot i que és cert que l’ús d’aquestes places varia al llarg del dia, també és cert que de manera consistent s’han detectat places lliures en calçada per aparcar. De mitjana, el 30% de les places d’estacionament a la calçada eren buides: 1.500 places lliures per estacionar. En canvi, a moltes de les ubicacions analitzades, s’han detectat problemes d’espai a la vorera.

Aparquen malament perquè poden. S’estaciona davant la porta, viatjant de porta a porta perquè es permet. A manera de referència, el 2019 i el 2020, a Barcelona es va sancionar (i es va cobrar la sanció) un total de 14.600 motos mal aparcades. El que és el mateix, 13 al dia, un 0,01% sobre el total estimat que estacionen il·legalment cada dia.

Hi ha impunitat malgrat que representants de tots els grups municipals es van comprometre el 2019 a posar fi a aquest problema, en el marc d’un debat electoral sobre mobilitat.

Sense ser l’objectiu principal de l’estudi, aquest ha constatat que les motos aparcades a la vorera també incompleixen la normativa de circulació, ja que van per la vorera amb el motor en marxa fins on aparquen. Aquesta conducta està expressament prohibida a la normativa, per la qual cosa es produeix una doble infracció.

L’ocupació de l’espai públic es paga. Això ja es fa per exemple amb l’estacionament de cotxes i les terrasses dels bars o qualsevol ús comercial. Per què no amb les motos?

Ciutats com Palma de Mallorca i capitals europees com París començaran amb el cobrament per aparcar les motos a la via pública el proper 1 de setembre. A la capital francesa, s’aplicarà una taxa de 3€/h per a no residents i 1,5€/dia per a residents. Inicialment, els ciclomotors elèctrics quedaran exempts de pagament.

Per a Barcelona, proposem una taxa inicial de 1,5€/dia (45€/mes) per a les motos censades a Barcelona i 4€/dia (80€/mes) per a les motos que provinguin d’altres municipis. En el cas dels usuaris de localitats properes, aquesta taxa suposaria pagar el doble del cost del desplaçament amb transport públic (T-Usual de zona 1). En tots dos casos, tant forans com els locals podrien llogar un pàrquing i estalviar-se la taxa.

El cobrament d’aquests estacionaments permetrà fer inversions per mitigar les externalitats creades per aquests vehicles, des de pacificació de zones a millorar la mobilitat activa o el transport públic. Fins i tot una part es podria destinar a les víctimes dels sinistres. O a la inversió en transport públic, p.e. creant carrils busos segregats i protegits per evitar-ne invasions.

Hi ha una alternativa de mobilitat activa a la majoria de desplaçaments amb moto de característiques similars: la bicicleta elèctrica. La bicicleta elèctrica ja ha demostrat que dins de la ciutat té uns temps de desplaçament molt similars o fins i tot millors que la moto però amb molts avantatges, ja que no arriben a les velocitats puntes a les quals arriben les motos, reduint la sinistralitat i la gravetat , generant ciutats més segures, més silencioses i amb menys ocupació espacial.

Alguns tallers mecànics de motos són part del problema. En alguns casos utilitzen la via pública com un gran aparcament gratuït dels seus negocis, si no com una avantsala de revisió d’aquests vehicles.

Als carrers analitzats, s’ha detectat una important afluència de motos mal aparcades amb vorera i calçada a prop d’aquests establiments. En aquests casos, hi havia aparcaments lliures en calçada a la mateixa illa.

L’espai públic és un recurs finit, i cal reduir la mobilitat privada contaminant, sobretot quan:

  • En el 95% dels casos de la mobilitat metropolitana (no només de Barcelona, sinó de tota l’AMB), els trajectes són inferiors a 10 km.
  • Existeixen alternatives suficients tant de transport públic com de mobilitat activa per accedir i desplaçar-se dins de Barcelona. Almenys 1 de cada 2 vehicles (tant cotxes com motos) que entren i surten de Barcelona tenen alternatives amb metro i tramvia.
  • La moto està implicada al 50% dels sinistres que tenen lloc a Barcelona i té una alta taxa de mortalitat. El 2022, el 90% de les morts corresponen amb aquest vehicle.
  • És un focus important de contaminació atmosfèrica i un focus principal de contaminació acústica (soroll) tal com mostren les recurrents campanyes de sensibilització de l’ajuntament.

Podeu descarregar l’estudi clicant AQUÍ.

Recomanacions

Les entitats promotores d’aquest estudi proposen:

  1. Crear places d´estacionament en calçada per a les motos i baixar a calçada els existents a la vorera. L’espai d’un cotxe permet aparcar, de manera fàcil, fins a 3 motos. Això ajudarà a alliberar les voreres de les motos. També en aparcaments subterranis (substituint les de cotxe, per exemple), amb una tarifa similar o inferior a la proposta d’aparcament en calçada, ja que aquest hauria de ser el lloc preferent aparcament i així alliberar l’espai en superfície.
  2. Que es faci complir la normativa vigent immediatament. Cal recuperar l’espai públic dels vianants (les voreres), no només per complir la normativa d’accessibilitat vigent (amplitud mínima practicable 1,8m), sinó per fomentar la mobilitat activa. Les voreres no poden ser ocupades il·legalment per un vehicle.
  3. Que es modifiqui la normativa per prohibir terminantment aparcar a la vorera, i alliberar així 26 hectàrees d’espai. Els representants polítics ja es van comprometre al maig del 2019 amb aquesta mesura, que ja s’ha realitzat a Girona o a Terrassa.
  4. A curt termini, establir el cobrament per estacionament a les motos. Ja existeix un estudi sobre això amb mesures i propostes concretes per al cobrament per aparcar.
  5. Millorar la infraestructura i oferta actual de mobilitat activa (tant de vianants com amb bici) i col·lectiva:
    • Fomentar una mobilitat activa és clau per reduir l’ús de la moto. Ocupa menys espai, redueix la contaminació (tant atmosfèrica com a soroll) generada per aquests vehicles i fomenta una interacció més propera amb el comerç local. A l’espai recuperat es podran instal·lar elements d’estada i descans (p.e. bancs) per afavorir aquesta mobilitat de vianants (amb visió 4-80) i crear relacions interpersonals.
    • Invertir en carrils busos segregats i protegits és clau per evitar les invasions contínues de motos i cotxes. Això millorarà la freqüència i velocitat comercial dels autobusos i fer-los més atractius.
    • Crear infraestructura d’aparcament segur per a bicicletes.
  6. Aplicar aquestes millores més enllà de Barcelona capital. Tenint en compte la mobilitat amb motocicleta a l’entorn metropolità, tots aquests punts haurien de ser aplicables a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, és a dir, municipis AMB de manera coordinada.

Sobre l’estudi

L’estudi ha estat impulsat per Catalunya Camina, entitat defensora dels drets dels vianants, i Eixample Respira, plataforma veïnal que reivindica la millora de la qualitat ambiental.

Activistes d’aquestes organitzacions, juntament amb persones expertes en mobilitat i altres voluntàries, s’han auto-organitzat per a la recollida i processat de les dades, així com per a l’elaboració de l’informe i les propostes, que han rebut el suport de diferents entitats.

Entitats que recolzen l’estudi i les propostes realitzades:

  • Andando – Coordinadora estatal de asociaciones de peatones
  • PTP – Associació per a la Promoció del Transport Públic
  • FAVB – Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona
  • PQA – Plataforma per la Qualitat de l’Aire
  • P(A)T – Associació de Prevenció d’Accidents de Trànsit

Context:

Catalunya Camina i, en concret, la delegació de Barcelona Camina, es va constituir inicialment per a denunciar l’ocupació que feien els vehicles aparcats a la vorera en 1991 al barri de Sants, en aquell moment, els cotxes de quatre rodes. Es va aconseguir baixar els vehicles de quatre rodes a la calçada però, no així amb els vehicles de dues rodes.

L’Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles de la ciutat de Barcelona (enllaç) té dos articles clau que s’incompleixen de manera sistemàtica per part dels usuaris i usuàries de motocicletes i ciclomotors:

Article 13

Les motocicletes i els ciclomotors no poden circular per voreres, andanes, passeigs i carril-bici.

Article 40

1. Les motocicletes i ciclomotors de dues rodes s’estacionaran als espais destinats especialment a aquest fi, sense que puguin ocupar un espai destinat i delimitat per a un altre tipus de vehicle. En el supòsit que no n’hi hagi, podran estacionar a la calçada, en semibateria, ocupant una amplada màxima d’un metre i mig, i sense impedir l’accés als vehicles immediats.
2. Quan no sigui possible l’estacionament en els espais previstos a l’apartat anterior i no estigui prohibit o no hi hagi reserva de càrrega i descàrrega en la calçada, d’estacionament per a persones amb discapacitat, zones de estacionament prohibit definides a l’article 34.3 d’aquesta Ordenança i parades de transport públic, podran estacionar a les voreres, andanes i passeigs de més de tres metres d’amplada, en les següents condicions:
a) A una distància de cinquanta centímetres de la vorada.
b) A dos metres dels límits d’un pas de vianants o d’una parada de transport públic.
c) Entre els escossells, si n’hi ha, sense sobrepassar-los.
d) Paral·lelament a la vorada, quan les voreres, andanes o passeigs tinguin una amplada d’entre tres i sis metres.
e) En semibateria, quan l’amplada de les voreres, andanes o passeigs sigui superior a sis metres.
f) Accedint a les voreres, andanes i passeigs amb el motor parat i sense ocupar el seient. Únicament es podrà utilitzar la força del motor per salvar el desnivells de la vorada, sense que es pugui accedir pels passos destinats als vianants amb el motor en marxa i assegut en el seient.
g) En tot els casos, s’haurà de deixar un espai lliure pels vianants de tres metres.
3. L’estacionament de motocicletes i ciclomotors de més de dues rodes es regirà per les normes generals d’estacionament.

Barcelona Camina porta anys denunciant una falta de control respecte l’incompliment de l’Ordenança i sempre ha reclamant que aquesta s’actualitzi per tal de no permetre l’ocupació de les voreres per a estacionament de vehicles.

En 2019 l’entitat presentava una instància dirigida a l’Alcaldessa i als diferents responsables municipals demanant l’estricte compliment de l’article 40 l’Ordenança de circulació de vianants i vehicles de Barcelona.

També et pot interessar...