Menu
Menu
[vc_row][vc_column][vc_column_text]
Històricament, l’àmbit del transport i la mobilitat ha estat un sector predominantment masculí, en què la incorporació de la dona, a tots nivells de l’organigrama, són clau per afavorir la planificació i la implementació de les operacions del transport amb relació a aquests nous models de gestió. Tot i això, la presència de la dona cada vegada és més freqüent, si més no en el nostre sector, tant en perfils tècnics com en càrrecs directius.
A tall d’exemple, en el nostre sector la mitjana en percentatge de dones conductores se situa en un 14,98 % respecte al gènere masculí. Tot i que queda camí per fer, aquests resultats marquen un canvi de tendència, tenint en compte que les expedicions de la llicència D, que permet conduir autobusos i autocars, obtinguda per dones van suposar un 13,54 % del total de llicències expedides. Així, el fet que el nostre sector disposi d’un volum de contractació de dones conductores per sobre del volum de carnets D expedits respecte al total, comporta un exercici destacable pel que fa a la voluntat de modificar aquesta tendència històrica.
La mirada femenina acostuma a integrar altres sensibilitats que ajuden a articular una visió integral en les estructures organitzatives del sector privat i, també, de l’àmbit públic.
Altrament, les dades de l’enquesta de mobilitat en dia feiner de l’ATM constaten una evident diferència de gènere, entre homes i dones, pel que fa al comportament de la persona usuària del transport públic.
En particular, les gestions quotidianes, les responsabilitats familiars i l’acompanyament i cura de les persones, indiquen encara una tendència habitual associada a les dones, mentre que en dades de mobilitat ocupacional l’home continua predominant-hi. Aquest factor evidencia la necessitat de disposar d’un sistema de transport públic eficient i operatiu per afavorir el dia a dia de les dones usuàries, ja que l’eficiència del transport públic pot condicionar les expectatives respecte a la productivitat individual de les usuàries.
Pel que fa a les persones usuàries de l’autobús, un 68,81 % són dones respecte al 31,19 % d’homes. Això posa de manifest la necessitat d’articular un sistema de transport públic que proporcioni un servei dissenyat amb perspectiva de gènere. De fet, des del nostre sector, de manera habitual, s’estan posant en funcionament serveis més adequats a les necessitats actuals.
Per això, alguns serveis especials, que ja estan operant en diverses línies d’autobús, tenen la voluntat d’evitar situacions de risc, que encara són una xacra arreu de l’Estat. Així, les empreses operadores, basant-se en un sistema dissenyat conjuntament amb les Administracions titulars, executen serveis especials, amb parades intermèdies a demanda i en franges horàries concretes -especialment nocturnes- on podria haver-hi més probabilitat de produir-se una situació d’aquest tipus. D’aquesta manera, s’adequa un sistema en què el servei opera amb unes condicions de seguretat adaptades a unes necessitats concretes de la demanda.
Per tot això, es fa palès el canvi de paradigma de la ciutadania en qüestions al·lusives a la sensibilitat social. Així, des de la Federació, també treballem en diverses campanyes col·laboratives amb l’Administració per tal de conscienciar a les empreses operadores i persones usuàries sobre aquesta matèria. A més, la satisfacció més gratificant d’implicar-se en aquests projectes és percebre el compromís i la responsabilitat del sector.
En aquest sentit, des de FECAV i sempre amb la implicació dels operadors de la Federació, ens hem adherit a la campanya de sensibilització sota el lema ‘No en passem ni una’, promoguda pel departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, tenint en compte que les estadístiques mostren dades en què hi ha un repunt de violència masclista entre adolescents i, precisament, són aquest segment de la població qui més ús fa del transport públic en determinades franges horàries.
Des d’una visió estratègica i tenint en compte que la societat cada vegada té més veu, les empreses operadores de transport públic del nostre sector ja enfoquen la seva estratègia posant al centre del seu model de negoci a la persona usuària, incorporant en la gestió perspectives més àmplies que afavoreixen implementar projectes més inclusius.
Aquest plantejament pot tenir una connotació idealista, ja que en qualsevol model de gestió 360º el finançament i els recursos que en depenen, doncs, alhora, marquen les limitacions en termes de creativitat i pressupost. Tanmateix, la sostenibilitat contribueix a trobar fórmules de viabilitat pel que fa als costos i l’operativa del servei.
En definitiva, les polítiques d’igualtat de gènere han esdevingut un instrument per implementar normatives més equitatives i condicions més inclusives per a les persones que conformen organismes, empreses i entitats. Per tant, des d’aquesta conceptualització es poden elaborar nous models de gestió i actualitzar plans de mobilitat ja implementats.
Mireia Ruiz
Directora de FECAV[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_cta h2=”No et perdis cap article de la revista!” txt_align=”center” color=”green”][/vc_cta][vc_btn title=”Número 69 disponible aquí!” color=”success” size=”lg” align=”center” link=”url:https%3A%2F%2Fptp.tndmp.net%2Fmss69%2F|title:N%C3%BAmero%2068″][/vc_column][/vc_row]
