Proposta d’ordenança reguladora de l’entorn de les parades d’autobús

PROPOSTA DE REGULACIÓ DE L’ESPAI FÍSIC ENTORN DE LES PARADES D’AUTOBÚS MITJANÇANT L’ELABORACIÓ D’UNA ORDENANÇA

En els darrers anys els autobusos urbans han anat incorporant importants millores per facilitar l’accés als viatgers: reducció de l’alçada de la plataforma, interior sense graons, inclinació lateral per apropar-los encara més a la vorera, rampa d’accés per a persones de mobilitat reduïda, portes sensibilitzades, terra antilliscant,…

L’adopció d’aquestes millores comporta que cada dia siguin més els vehicles que es puguin englobar en el concepte d’accessibilitat universal a favor de tothom, de manera que s’ha experimentat un gran salt qualitatiu en aquest camp i ja ningú es planteja (a menys que sigui per algun condicionant extern de pes) l’adquisició d’un autobús urbà nou sense la majoria de les prestacions esmentades.

Però la fabricació d’aquests vehicles té un cost més elevat, fet que suposa un important esforç financer tant per les mateixes empreses explotadores del servei com per les administracions que subvencionen total o parcialment la compra.

D’altra banda, avui en dia circula per la ciutat una ampli ventall de vehicles de tipologies diferents que permeten adaptar l’oferta a la demanda:

• microbusos
• midibusos
• autobusos estàndard
• autobusos articulats
• autobusos de dos pisos

Cada vehicle té una longitud diferent (van dels 6,5m els microbusos als 17,5m els autobusos articulats) i es donen diferents combinacions de distribució de portes, fins al punt que dins la tipologia estàndard existeixen diferències tant en número (dues o tres) com en ubicació (central o posterior, i segons el model es poden trobar més endavant o més enrere).

Quan un autobús s’atura en una parada necessita d’una franja lliure d’obstacles a la vorera per aprofitar al màxim les millores tècniques adoptades i perquè els viatgers puguin pujar i baixar de la manera més ràpida, àgil i segura possible, procurant reduir les situacions conflictives.

Tanmateix, això no es produeix en moltes de les parades existents: deixant de banda l’incivisme d’aparcar el cotxe davant de la parada, problema que s’ha procurat minimitzar amb la instal·lació de plataformes de formigó que acosten la vorera a l’autobús, la presència indiscriminada de tota mena d’obstacles en un espai que hauria d’estar condicionat exclusivament a l’accés a l’autobús porta a pensar que no hi ha o no s’aplica cap mena de regulació d’aquest espai, produint-se situacions potencials d’alt risc.

Cal partir de la premissa que el conductor de l’autobús no hauria de fer punteria a cada parada per a fer practicables totes les portes al mateix temps, com passa ara en la majoria de casos.

Així, les parades estan assetjades pels següents grups d’obstacles:

• arbres i altres tipus d’enjardinament
• mobiliari urbà: bancs, papereres
• elements associats a serveis urbans: bàculs de lluminària i de semàfors, pals d’electricitat, caixes de registre, contenidors de deixalles
• altres: quioscos, motos, guals, sacs de runa, terrasses de bar

Tots plegats produeixen les següents disfuncions en la bona execució del servei i donen peu a sengles situacions de conflicte:

dificulten l’acostament de l’autobús a la vorera, tant pel que fa a l’aproximació (arbres inclinats cap al centre de la calçada) com pel punt de parada just per fer practicables totes les portes

• dificulten la visibilitat del conductor pel retrovisor exterior quan controla el descens dels viatgers i si s’aproxima algun viatger a l’últim moment
• existència de desnivells importants a la vorera (escocells, guals, vorades d’enjardinats) que facin trepitjar en fals en baixar i desequilibrin
• perill per elements verticals davant la porta (fanals, semàfors, arbres, bancs, quioscos, sacs de runa, contenidors) que poden causar cops o fregaments al cos de la persona o als béns que transporti
• dificultat per fer practicable la rampa per a persones de mobilitat reduïda (normalment ubicada en alguna de les portes posteriors) de manera que el conductor hagi de rectificar la posició de parada). Aquesta problemàtica es presenta tant si hi ha marquesina com si no, amb la salvetat que la marquesina garanteix un mínim de protecció sota la seva visera, però aquest espai representa menys de la meitat de la longitud d’un vehicle estàndard.

Mesures proposades

Es tracta, per tant, de minimitzar els riscos de pujar i baixar a l’autobús regulant una àrea suficientment àmplia entorn la parada, mitjançant una ordenança.

L’espai a protegir hauria de ser igual a la longitud del vehicle més llarg d’una manera lògica en aquella parada. Cal pensar en l’estacionalitat de la dotació de vehicles de les línies, depenent de si és període escolar, temporada de platja, festius,…

D’entrada poden delimitar-se dos casos extrems, que establirien l’àrea mínima i màxima a protegir:

• Barris cèntrics de la ciutat: cal considerar majoritàriament la longitud d’un autobús articulat encara que en el moment present no hi parin, en previsió que ho facin en reestructurar alguna línia, i en tot cas es facilita que un segon autobús en espera pugui carregar passatge al mateix temps.
• Barris geogràficament accidentats: algunes línies amb pendents pronunciats i carrers estrets únicament poden admetre la circulació de microbusos o midibusos. En aquest espai cal que es compleixi:
  
  • absència d’elements de mobiliari urbà
  • eliminació per reubicació dels elements associats als serveis urbans
  • no es farà la reposició d’un arbre que s’arrenqui i tot seguit es cobrirà l’escocell
  • prohibició explícita de l’estacionament de motos a la vorera
  • no concedir permisos a terrasses de bar que l’envaeixin
  • quan es planegi la reurbanització del carrer cal pensar en un disseny exclusiu de l’espai dedicat a les parades d’autobús que ja estan consolidades i a les que estiguin previstes de noves
  • es pot prendre l’opció de pintar el requadre de protecció sobre la vorera, com es fa en algunes terrasses de bar

Les fotografies que s’acompanyen pretenen ser una petita mostra visual d’algunes de les situacions conflictives que es donen cada dia a la nostra ciutat. Al nostre entendre, cap d’aquests exemples (ni molts d’altres que no s’han pogut recollir aquí) no compleixen els requisits mínims indispensables per garantir la seguretat de l’usuari de l’autobús.