Menu
Menu
Aquesta llei ha de donar prioritat al finançament del transport públic i concretar les vies de finançament del Fons Estatal per al Sosteniment de la Mobilitat
Una de les carències principals de l’Avantprojecte de Llei de Mobilitat Sostenible és la manca d’objectius concrets i quantificables per assolir amb èxit la descarbonització del sector del transport. Així ho manifesten les organitzacions que subscriuen aquest comunicat, que, després d’haver analitzat l’Avantprojecte, reclamen al Govern que inclogui a l’articulat d’aquesta llei l’obligació d’aconseguir la neutralitat climàtica del sector transport-mobilitat com més aviat millor i, sempre, abans del 2050. De la mateixa manera, també apunten a la necessitat d’incloure objectius ambiciosos i intermedis de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) del sector transport el 2030 i el 2040 en relació amb els nivells existents el 1990.
L’article 1. OBJECTE I FINALITAT DE LA LLEI només parla de forma genèrica de “assolir els objectius de reducció de gasos d’efecte hivernacle i qualitat de l’aire”, sense especificar ni sectoritzar aquests objectius o fer referència a objectius establerts per una altra norma o compromisos internacionals. Així, per exemple, la Llei 7/2021 de Canvi Climàtic i Transició Energètica estableix a l’article 3 l’objectiu d’una reducció de 23% de GEH fins a l’any 2030 en comparació amb les emissions de 1990, encara que no estableix objectius concrets per al sector transport. El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), que ha de ser revisat a l’alça el 2023, exposa com a objectiu aconseguir una reducció de 27 milions de tones de CO2-eq al transport per al 2030, fet que suposaria una reducció del 33 % de les emissions en aquest sector. Aquest Avantprojecte no inclou una vinculació legislativa amb el PNIEC.
“Resulta decebedor que la tan esperada Llei de Mobilitat Sostenible no marqui un full de ruta clar per aconseguir la descarbonització del transport, quan aquest sector ja és el que més contribueix a les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Espanya”, manifesten aquestes organitzacions. Aquest sector va ser responsable del 29,1% del total d’aquestes emissions el 2019, segons les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITERD). El transport per carretera va ser el més gran emissor de GEH, amb un 26,8% del total nacional.
Una altra incoherència de l’avantprojecte esmentat respecte a l’emergència climàtica és la seva consideració del gas natural (un combustible fòssil la pràctica totalitat del qual Espanya ha d’importar) com a “energia alternativa”, l’ús de la qual es fomenta explícitament per al transport marítim i hauria de ser, no només no promogut, sinó eliminat a curt termini. A més, a les definicions, Art. 2.k), es considera incomprensiblement a la cogeneració, que normalment utilitza gas natural, com a energia elèctrica renovable. El gas natural, majoritàriament compost de metà (CH4), té un impacte climàtic fins i tot pitjor que els combustibles fòssils líquids actuals i és un causant de la dependència externa energètica de tercers països. El metà a la seva combustió emet CO2 però a més és un gas d’efecte hivernacle en si mateix, 87 vegades més potent que el CO2 en una perspectiva de 20 anys.
“En lloc d’apostar pel gas natural, el Govern hauria de fixar a la Llei de Mobilitat Sostenible un objectiu obligatori de subministrament de combustibles verds zero emissions (hidrogen verd i altres obtinguts a partir d’aquest, com l’amoníac verd) mínim del 6% per al 2030 per als vaixells”, afegeixen aquestes organitzacions.
Aquestes organitzacions reclamen també que la llei doni prioritat al finançament del transport públic i a concretar les diferents vies de finançament del Fons Estatal pel Sosteniment de la Mobilitat, la creació del qual anuncia.
En aquest sentit, les organitzacions signants lamenten que el MITMA hagi eliminat la part del finançament del transport públic del títol d‟aquesta llei. No només aquest era el títol original que tenia en consultes prèvies de 2020, sinó que a més així s’hi referia la Llei 27/2021 de Canvi Climàtic i Transició Energètica. Així, per exemple, a la seva disposició addicional sisena. TRANSPORT FERROVIARI, la Llei 7/2021 deia: “1. EL GOVERN PROMOURÀ L’ÚS DEL FERROCARRIL DE VIATGERS EN L’ÀMBIT DE LA FUTURA LLEI DE MOBILITAT SOSTENIBLE I FINANÇAMENT DEL TRANSPORT PÚBLIC, ESTABLINT LES MESURES NECESSÀRIES PER AL SEU FOMENT DAVANT DE MITJANS DE TRANSPORT MÀ.
“Aquesta llei s’hauria d’anomenar Llei de Mobilitat Sostenible i Finançament del Transport Públic. De fet, la majoria de països europeus tenen lleis dirigides amb aquesta finalitat. Sense aspectes legislatius concrets de finançament, la llei espanyola pot quedar com una simple expressió de bones intencions”, mantenen.
L’Avantprojecte de Llei de Mobilitat Sostenible es troba en fase d’informació pública i formulació d’al·legacions fins al 13 d’abril.
